Segona part. Capítol 15.

A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Donizetti, basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena. 

Primerament sent reflectits els seus dolors en la història fet que li fa pensar altra volta en la seua desgraciada vida on reflexiona com hagueren canviat les seues circumstàncies si no haguera acceptat cassar-se amb Charles. Després seguint la línia del seu pensament s'adona de l'exageració de l'art a l'hora de representar les passions al mateix temps que es deixa influïr per elles.

En un moment de bogeria propi del bovarysme ella es pensa com a impressió última, que el tenor se fixa en ella i volgué fugir amb ell.