Capítol III.

Capítol III 

La greu ferida del Gregor, que el féu patir durant un mes llarg (ningú no s’atreví a llevar-li la poma, que romania incrustada a la carn com un record visible del que havia succeït), semblà haver recordat fins i tot al pare que el Gregor, malgrat la seua forma actual, trista i repugnant, era un membre de la família que no podien tractar com a un enemic, sinó al contrari: el deure familiar exigia d’empassar-se la repugnància i tenir paciència, sobretot molta paciència.
Si bé la ferida havia fet perdre la seua anterior agilitat al Gregor, segurament per sempre, i ara com ara havia de menester molts minuts per travessar la cambra, com un vell invàlid (ni pensaments d’enfilar-se per parets i sostre), en canvi li semblava estar prou llargament compensat d’aquest empitjorament del seu estat pel fet que ara, cap al vespre, obrien la porta del menjador (i ell solia tenir-hi els ulls clavats ja dues hores abans), de manera que, gitat a les fosques a la seua cambra, invisible des del menjador, podia veure tota la família, asseguda a la taula il·luminada i podia escoltar les seues converses, per dir-ho d’alguna manera, amb el consentiment general; és a dir, ben diferent d’abans.
Certament ja no eren les converses animades del passat, en les quals pensava sempre el Gregor amb un cert enyor quan, esgotat, s’havia de colgar entre els llençols humits d’una menuda cambra d’hotel.Ara hi havia més silenci que abans. Després de sopar, el pare no tardava gaire a adormir-se a la seua butaca; la mare i la germana s’exhortaven mútuament al silenci; la mare, encorbada sota el llum, cosia llenceria fina per a una botiga de modes; la germana, que havia agafat una faena de dependenta, els vespres aprenia taquigrafia i francès per mirar d’aconseguir un dia una faena més bona. De vegades el pare es despertava com si no sabera que havia dormit i deia a la mare:
―Quina manera de cosir, hui, també!
I es tornava a adormir a l’acte, mentre mare i filla es miraven, cansades, i somreien.

[F. Kafka, La metamorfosi; trad. J. Fontcuberta. Capítol III (el començament) Pàgines 45-46]

• L’argument de la novel·la se’ns presenta des de diferents perspectives. Indique-les, assenyalant el punt de vista dominant en aquest fragment. [Ja ho sé, que l'enunciat és confús, però està "copiat" d'un examen de les PAU.]

Han volgut atribuir-li un paral·lelisme autobiogràfic a tota l'obra de Kafka. En aquest aspecte s'entén que ell s'identifique amb Gregor, que es veu com apartat de la família per ser diferent. La descripció de la hipocresia amb què obren la porta de l'habitatge de Gregor per tal de que "participe" en les reunions familiars -després d'haver sigut tractat sense consideració- pot amagar un odi intens a la seua família, que en la biografia de Franz Kafka apareix en repetides ocassions.

Capítol II (2)

Les potes del Gregor brunzien quan finalment s'encaminà cap al menjar. I les seues ferides també es devien haver curat del tot, perquè ja no se sentia impedit en els moviments; se’n meravellà i recordà que feia cosa d'un mes s’havia fet un tallet al dit i que aquella ferida encara li feia mal abans d'ahir. “Que potser m’he tornat menys sensible?”, pensà, i ja xuclava àvidament el formatge, que l’havia atret primer i més intensament que totes les altres viandes; amb ulls espurnejants de satisfacció, devorà successivament el formatge, la verdura i el suc; les menges fresques, en canvi, no li plaïen, no en podia suportar ni l'olor, de manera que separà un tros lluny les coses que es volia menjar. Ja feia una estona que havia acabat i mandrejava encara estirat al mateix lloc, quan la germana féu voltar la clau al pany, a poc a poc, per advertir-li que es retirara. Tot i que ja s’havia endormiscat, la remor el sobresaltà i corregué a amagar-se una altra vegada davall el sofà. Romandre allà baix li exigí un gran domini de si mateix, i això que la germana s'estigué a la cambra poca estona, perquè l'abundós ressopó li havia arredonit una mica el ventre, i amb l'estretor d'allà baix a penes podia respirar. Entre curts atacs d'ofec veié amb ulls esbatanats com la germana, que res no sospitava, recollia amb una granera no tan sols les sobralles, sinó també les viandes que el Gregor no havia tocat, com si ja no hagueren de servir mai més; va veure com ho ficava tot de pressa dins d'un cubell, que en acabant tapà amb una tapadora de fusta, i com se l'enduia. Així que s’hagué girat, el Gregor eixí de davall el sofà per gitar-se i respirar de gust.

D’aquesta manera rebé el Gregor el menjar de cada dia: una vegada al matí, quan els pares i la criada encara dormien, i una altra vegada després del dinar de la família, perquè els pares feien sesta i la criada era enviada per la germana a fer algun encàrrec. Ben cert que els altres tampoc no volien que el Gregor es morira de gana, però potser no haurien pogut suportar saber res dels seus menjars si no era d’oïda, o potser la germana volia estalviar-los senzilles tribulacions, perquè la veritat és que ja patien prou.

• Comenta el tractament de l'espai en la narració. 

A la metamorfosi l'espai es centra en un únic pis i més concretament les accions al voltant de la figura de Gregor ocórren principalment al seu habitatge. Una cambra closa que canvia segons el seu cos es degrada. En aquest fragment eix l'habitació de Gregor i dins d'aquesta elements com el sofà, one s resguarda e lprotagonista per tal de que la germana no tinga por d'ell. L'habitació, i la sala il·luminada on són tots els familiars per la nit i de la qual Gregor té alguna vissió, (quan algun familiar li obri la porta de la seua cambra), on participa passivament són els espais que s'utilitzen en la narració, el que fa d'aquesta una obra fàcilment representable, (almenys no molt car).

Capítol II

Capítol II 

Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar, com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta.

Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

Es refereix a l'incident causat pel pare per tal de que Gregor desapareguera el més ràpid possible de la mirada de la seua família, la qual contemplava l'horror molt sorpresa. En compte d'obrir bé les dos portes de l'habitació de Gregor Samsa perquè el seu fill tinguera més espai per entrar, el pare li força a passar i és quan Gregor resulta ferit.

Curiositats

Segurament coneixes el conte "Gregor" (Guadalajara), de Quim Monzó. Llig aquest article i aquest altre i fes-ne un comentari en el teu bloc.

En "Gregor" de Quim Monzó l'escarabat és qui es transforma en home, fent una paròdia de la Metamorfosi kafkiana. Tanmateix la crítica cataloga Monzó d'autor de semi-mites, ja que reescriu (millorant o no) mites o contes d'uns altres, una mena de minificció. La diferència entre les dos històries és el sentiment de satisfacció que sent el Gregor de Monzó amb la seua nova identitat.  Vol "anar-se'n amb els seus", els altres humans, i més enllà matà la seua insectívola familia quan pren consciència de la seua transformació , però el Gregor Samsa de Kafka se'n penedeix d'aquesta.
Una de les pel·lícules on podeu trobar alguns del escriptors del tema 6 és "Mitjanit a París", de Woody Allen. El protagonista viatja al passat i coneix Ernest Hemingway i Scott Fitzgerald, entre d'altres.

La Metamorfosi "Llançà una llambregada al despertador..."

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?


Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.  
Sí apareix perquè disn de la narració podem observar marques del pensament del protagonista en tercera persona: "I si es donava de baixa per malaltia?" per exemple és un dubte del propi protagonista però que és enunciat pel narrador aparentment omniscient.

Metamorfosi "Un matí que Gregor..."

Un matí que Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Estava gitat de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, alçant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s'aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seues múltiples potes, llastimosament raquítiques en comparació amb les seues proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.

"Què m'ha passat?", va pensar. No era un somni. La cambra, una cambra normal de ser humà, encara que un pèl menuda, conservava el seu aspecte de sempre entre les quatre parets familiars. Damunt la taula, on hi havia estesa una col·lecció de mostres de teles desempaquetades (el Samsa era viatjant), penjava una fotografia que no feia gaire havia retallat d'una revista il·lustrada i havia col·locat dins un bonic marc daurat. Representava una dona amb un barret de pell i una boà, asseguda tota erta i alçant vers l'espectador un gros manegot de pells en què desapareixia tot l'avantbraç.

La mirada de Gregor s'adreçà aleshores a la finestra, i el cel gris (hom sentia batre gotes de pluja contra l'ampit de xapa) l'acabà de posar malenconiós. "I si dormia una mica més i em deixava estar de bestieses?", va pensar, però això fou completament impossible, perquè estava avesat a dormir del costat dret i en el seu estat actual no reeixí a posar-se en aquesta postura. Per més que assajava amb tota la força de gitar-se del costat dret, cada vegada el balanceig el tornava a la posició dorsal. Ho provà ben bé cent vegades, amb els ulls closos per no veure les potes movent-se sense parar, i desistí sols quan començà a sentir al costat un dolor lleuger i sord no conegut fins aleshores.

Comenta l'estranyament o desfamiliarització. 
L'estranyament o desfamiliarització és l'operació literària que vol alterar la nostra percepció vigilant des de diferents perspectives. En La Metamorfosi Kafka vol mostrar-nos la realitat des de la vista d'un insecte, per això utilitza expressions com "la cambra normal de ser humà", quan des de la perspectiva d'ésser humà no usaríem eixes paraules.