Encara que pertany a una família acomodada i que viu al s. XIX, època d'afirmació per a la classe burgesa que naix de la industrialització i el nou comerç, odiarà a mort la burgesia perquè per a Flaubert era sinònim de vulgaritat, mesquinesa i trivialitat.
La majoria dels personatges a Madame Bovary són burgesos preocupats per l'aspecte material de la vida i que només creuen en els valors convencionals. Exemples són Homais, farmacèutic que a més vol aparentar progressisme; els amants d'Emma que resulten mediocres i convencionals com Charles i la mateixa protagonista que viu mentalment i emocional en un món irreal, víctima de les seues lectures i el materialisme.
El fet què Emma siga duta a la ruïna econòmica és altra mena de crítica perquè simbolitza el preu material que ha de pagar una passió a la societat burgesa conservadora. Les aspiracions materialistes que estan presents en tot moment conformen el desig d'ésser millor amb un ànsia de possessió material que preludia el consumisme modern. En Madame Bovary totes les relacions es fan al voltant d'un càlcul econòmic, i qui no ho fa (com Charles) és ridiculitzat i no és res. Emma viu en un món fals, i Flaubert utilitza el llenguatge com a criteri per denunciar aquesta falsedat burgesa.
Un altre aspecte que remarca l'odi de l'autor cap a la burgesia és el nom de Bovary que prové de bouv (boví), mot irònic contra el provincianisme burgès rural pensament del qual també atribueix un altre mot muflisme (intraduïble, significa vacu, vulgar, conservador, gregari...)
Segons la seua biografia, Flaubert mai es va casar. Volia viure aïllat de les persones i de la societat burgesa en general, la qual atacà la seua obra categoritzada com a immoral quan Madame Bovary es va publicar i va tindre ressò a París.
Pel que tracta al realisme:
"Vull que no hi hagi en el meu llibre ni un sol moviment ni una sola reflexió de l'autor" (Flaubert, 8 de febrer, 1852)
Madame Bovary pot considerar-se novel·la realista pel fet que en s'hi presenten totes les trames que constitueixen la veritat de l'època contemporània a Flaubert. L'autor, per dir-ho així, es troba absent en l'obra. La perspectiva en que estan narrats els fets no se sotmet a punts de vista arbitraris subjectius, sinó que tot sembla desenvolupar-se segons unes lleis derivades dels personatges mateixos, de les seues accions i del xoc entre ells i el seu context social. Els fets, estan desenvolupats des del punt de vista del personatge i l'autor fa com si les accions aparegueren a soles i amb autonomia del seu propi punt de vista.
Tanmateix, encara que pertany a l'estètica realista, Flaubert no esdevé un anatomista com Balzac o Zola. L'autor de Madame Bovary va més enllà de voler reflectir una societat i encara que empra tècniques narratives realistes com l'exhaustiva documentació, el narrador objectiu i les descripcions detallades hi ha elements que sobrepassen el realisme, tals com el simbolisme d'alguns objectes dins de l'obra, els indicis i detalls premonitoris abans de les accions i l'ús d'una visió distanciada i irònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada