Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary.
Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple? Llig aquesta citació de Mario Vargas Llosa:
"(...) obres que tractaven de la catedral" marquen el canvi de narrador omniscient a narrador-personatge en tant que representa la veu del macer.
L'escena en general ens conta com León i Emma es troben en la catedral, institució eclesiàstica que contrasta fortament amb la relació que mantenen ambdós dins del fiacre. L'autor, en aquesta escena, es limita a contar els successos com un narrador extern observador, on sols descriu el camí que fa el fiacre i els dubtes del conductor per saber el motiu que conduïa als seus passatgers a fer aqueix viatge. En l'últim paràgraf el narrador acaba per allunyar-se del tot de la història d'Emma quan ella baixa del cotxe de plaça. "En davallà una dona que es posà a caminar amb el vel abaixat i sense girar una sola vegada el cap enrere"
Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple? Llig aquesta citació de Mario Vargas Llosa:
"No es exacto, como afirman algunos críticos, que el diálogo sea insignificante en Madame Bovary. En los primeros capítulos la forma dominante es la descripción, desde luego, y, salvo en la escena inicial, la voz que se escucha casi todo el tiempo es la del narrador omnisciente. Pero las cosas cambian desde la llegada de los Bovary a Yonville, que se abre, precisamente, con una gran conversación colectiva en el Lyon d’Or. A partir de entonces las voces de los personajes se dejan oír con más frecuencia, y esto se acentúa en la tercera parte de la novela —desde el comienzo de los amores de Léon y Emma hasta el final―, donde el diálogo pasa a ser, sin la menor duda, la forma principal de la narración. Así pues, la función de estos narradores-personajes gana importancia a medida que progresa la historia. No son los únicos casos en que hay mudas de narrador omnisciente a narradores-personajes. A veces esto ocurre, de manera menos evidente pero más original, en el seno de un mismo párrafo, cuando, sin el previo aviso del punto aparte, el guión o las comillas, una voz implicada en la acción, es decir la de un personaje, termina una frase que ha comenzado el relator invisible. Esto, sin embargo, tiene también una indicación gráfica: la frase o palabra del narrador-personaje va en cursiva."
"(...) obres que tractaven de la catedral" marquen el canvi de narrador omniscient a narrador-personatge en tant que representa la veu del macer.
L'escena en general ens conta com León i Emma es troben en la catedral, institució eclesiàstica que contrasta fortament amb la relació que mantenen ambdós dins del fiacre. L'autor, en aquesta escena, es limita a contar els successos com un narrador extern observador, on sols descriu el camí que fa el fiacre i els dubtes del conductor per saber el motiu que conduïa als seus passatgers a fer aqueix viatge. En l'últim paràgraf el narrador acaba per allunyar-se del tot de la història d'Emma quan ella baixa del cotxe de plaça. "En davallà una dona que es posà a caminar amb el vel abaixat i sense girar una sola vegada el cap enrere"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada