Crítica a la societat burgesa i Madame Bovary com a novel·la realista.

Encara que pertany a una família acomodada i que viu al s. XIX, època d'afirmació per a la classe burgesa que naix de la industrialització i el nou comerç, odiarà a mort la burgesia perquè per a Flaubert era sinònim de vulgaritat, mesquinesa i trivialitat.

La majoria dels personatges a Madame Bovary són burgesos preocupats per l'aspecte material de la vida i que només creuen en els valors convencionals. Exemples són Homais, farmacèutic que a més vol aparentar progressisme; els amants d'Emma que resulten mediocres i convencionals com Charles i la mateixa protagonista que viu mentalment i emocional en un món irreal, víctima de les seues lectures i el materialisme.

El fet què Emma siga duta a la ruïna econòmica és altra mena de crítica perquè simbolitza el preu material que ha de pagar una passió a la societat burgesa conservadora. Les aspiracions materialistes que estan presents en tot moment conformen el desig d'ésser millor amb un ànsia de possessió material que preludia el consumisme modern. En Madame Bovary totes les relacions es fan al voltant d'un càlcul econòmic, i qui no ho fa (com Charles) és ridiculitzat i no és res. Emma viu en un món fals, i Flaubert utilitza el llenguatge com a criteri per denunciar aquesta falsedat burgesa.

Un altre aspecte que remarca l'odi de l'autor cap a la burgesia és el nom de Bovary que prové de bouv (boví), mot irònic contra el provincianisme burgès rural pensament del qual també atribueix un altre mot muflisme (intraduïble, significa vacu, vulgar, conservador, gregari...)

Segons la seua biografia, Flaubert mai es va casar. Volia viure aïllat de les persones i de la societat burgesa en general, la qual atacà la seua obra categoritzada com a immoral quan Madame Bovary es va publicar i va tindre ressò a París. 

Pel que tracta al realisme:

"Vull que no hi hagi en el meu llibre ni un sol moviment ni una sola reflexió de l'autor" (Flaubert, 8 de febrer, 1852)

Madame Bovary pot considerar-se novel·la realista pel fet que en  s'hi presenten totes les trames que constitueixen la veritat de l'època contemporània a Flaubert. L'autor, per dir-ho així, es troba absent en l'obra. La perspectiva en que estan narrats els fets no se sotmet a punts de vista arbitraris subjectius, sinó que tot sembla desenvolupar-se segons unes lleis derivades dels personatges mateixos, de les seues accions i del xoc entre ells i el seu context social. Els fets, estan desenvolupats des del punt de vista del personatge i l'autor fa com si les accions aparegueren a soles i amb autonomia del seu propi punt de vista.

Tanmateix, encara que pertany a l'estètica realista, Flaubert no esdevé un anatomista com Balzac o Zola.  L'autor de Madame Bovary va més enllà de voler reflectir una societat i encara que empra tècniques narratives realistes com l'exhaustiva documentació, el narrador objectiu i les descripcions detallades hi ha elements que sobrepassen el realisme, tals com el simbolisme d'alguns objectes dins de l'obra, els indicis i detalls premonitoris abans de les accions i l'ús d'una visió distanciada i irònica. 

Segona part. Capítol 15.

A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Donizetti, basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena. 

Primerament sent reflectits els seus dolors en la història fet que li fa pensar altra volta en la seua desgraciada vida on reflexiona com hagueren canviat les seues circumstàncies si no haguera acceptat cassar-se amb Charles. Després seguint la línia del seu pensament s'adona de l'exageració de l'art a l'hora de representar les passions al mateix temps que es deixa influïr per elles.

En un moment de bogeria propi del bovarysme ella es pensa com a impressió última, que el tenor se fixa en ella i volgué fugir amb ell. 

Tercera part. Capítol 1.

Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. 
Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple? Llig aquesta citació de Mario Vargas Llosa: 

"No es exacto, como afirman algunos críticos, que el diálogo sea insignificante en Madame Bovary. En los primeros capítulos la forma dominante es la descripción, desde luego, y, salvo en la escena inicial, la voz que se escucha casi todo el tiempo es la del narrador omnisciente. Pero las cosas cambian desde la llegada de los Bovary a Yonville, que se abre, precisamente, con una gran conversación colectiva en el Lyon d’Or. A partir de entonces las voces de los personajes se dejan oír con más frecuencia, y esto se acentúa en la tercera parte de la novela —desde el comienzo de los amores de Léon y Emma hasta el final―, donde el diálogo pasa a ser, sin la menor duda, la forma principal de la narración. Así pues, la función de estos narradores-personajes gana importancia a medida que progresa la historia. No son los únicos casos en que hay mudas de narrador omnisciente a narradores-personajes. A veces esto ocurre, de manera menos evidente pero más original, en el seno de un mismo párrafo, cuando, sin el previo aviso del punto aparte, el guión o las comillas, una voz implicada en la acción, es decir la de un personaje, termina una frase que ha comenzado el relator invisible. Esto, sin embargo, tiene también una indicación gráfica: la frase o palabra del narrador-personaje va en cursiva."

 "(...) obres que tractaven de la catedral" marquen  el canvi de narrador omniscient a narrador-personatge en tant que representa la veu del macer.

L'escena en general ens conta com León i Emma es troben en la catedral, institució eclesiàstica que contrasta fortament amb la relació que mantenen ambdós dins del fiacre. L'autor, en aquesta escena, es limita a contar els successos com un narrador extern observador, on sols descriu el camí que fa el fiacre i els dubtes del conductor per saber el motiu que conduïa als seus passatgers a fer aqueix viatge. En l'últim paràgraf el narrador acaba per allunyar-se del tot de la història d'Emma quan ella baixa del cotxe de plaça. "En davallà una dona que es posà a caminar amb el vel abaixat i sense girar una sola vegada el cap enrere"

Segona Part. Capítol 12.

• Característiques i funcions dels personatges que apareixen en el fragment escollit. 

Emma Bovary és la protagonista de la història. És una dona infeliç que aspira a trobar un amor semblant al romanticisme que havia llegit als llibres, idea molt llunyana del seu matrimoni. Per aquesta ambició d'arribar a una vida amb més exotisme i fantasieig rebutja la relació amb Charles. És representant, doncs, de la ambició, l'ànsia i l'inconformisme amb la vida que porta i trobarà sempre de fugir d'aquesta. Primerament amb la compra excesiva de béns materials, i finalment vol calmar al seua buidor interior amb els amants que tindrà. Un clar exemple és Rodolphe i el seu somni de fugir amb ell cap a una nova vida plena de aventures i pròpia de les lectures romàntiques a les quals ella estava acostumada.

Charles Bovary és el marit d'Emma. Des del primer moment ha estat enamorat de la seua esposa i la tracta amb delicadesa, amor i una admiració sovint ridícula. Tanmateix a  seua conversa és monòtona i poc entretinguda als ulls de la seua esposa. És un bon home i amb poca intenció d'impossar-se, ja que sempre estarà influenciat per l'opinió de les dones que l'envolten, Emma i madame Bovary mare.

Berthe és la filla del matrimoni Bovary. Emma la rebutjarà en un primer moment perquè volia un fill, però finalment l'accepta. Encara que Berthe és volguda per molta gent de Yonville a casa sempre estarà manca d'un amor maternal que no es sol donar en Emma que s'oblida de la seua responsabilitat com a mare. 

Rodolphe és un terratinent que ve de ciutat. És una persona que sedueix Emma amb l'objectiu d'entretenir-se, (objectiu que li va resultar molt fàcil). Té molta "pràctica" amb la seducció de dones i s'aprofita de la falta d'amor que pateix Emma i de la seua buidor interior, de la qual es dona compte de seguida. A Rodolphe li atrau molt la dona del metge, però en quant veu que ella vol fugir amb ell, Rodolphe desapareix.


 Justin És un personatge secundari, cridat i ajudant de Homais en la farmàcia. És un adolescent que està platònicament enamorat d'Emma.

Segona part. Capítol 10

"Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres (Personificació) . Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. (Comparació) Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!(Admiració retòrica)... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant.(Repetició).. Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or.(Comparació) Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res!(Admiració retòrica, paral·elisme,) Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor (Paral·lelisme). I així havia anat perdent-ho tot (Hipèrbole) al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí. (Comparació)

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? (Interrogació retòrica) I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment. (Comparació)

[GUSTAVE FLAUBERT: Madame Bovary Edicions Proa. Traducció de Ramon Xuriguera.  (Segona part. Capítol 10. Pàgines 218-219)]

QÜESTIONS (PAU SETEMBRE 2012)

Situeu l'argument del fragment proposat en el context global del relat.

Indiqueu les figures literàries que donen al fragment caràcter poètic.
Relacionar-lo amb la preocupació per l'estil de Flaubert.
Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.