Capítol III.

Capítol III 

La greu ferida del Gregor, que el féu patir durant un mes llarg (ningú no s’atreví a llevar-li la poma, que romania incrustada a la carn com un record visible del que havia succeït), semblà haver recordat fins i tot al pare que el Gregor, malgrat la seua forma actual, trista i repugnant, era un membre de la família que no podien tractar com a un enemic, sinó al contrari: el deure familiar exigia d’empassar-se la repugnància i tenir paciència, sobretot molta paciència.
Si bé la ferida havia fet perdre la seua anterior agilitat al Gregor, segurament per sempre, i ara com ara havia de menester molts minuts per travessar la cambra, com un vell invàlid (ni pensaments d’enfilar-se per parets i sostre), en canvi li semblava estar prou llargament compensat d’aquest empitjorament del seu estat pel fet que ara, cap al vespre, obrien la porta del menjador (i ell solia tenir-hi els ulls clavats ja dues hores abans), de manera que, gitat a les fosques a la seua cambra, invisible des del menjador, podia veure tota la família, asseguda a la taula il·luminada i podia escoltar les seues converses, per dir-ho d’alguna manera, amb el consentiment general; és a dir, ben diferent d’abans.
Certament ja no eren les converses animades del passat, en les quals pensava sempre el Gregor amb un cert enyor quan, esgotat, s’havia de colgar entre els llençols humits d’una menuda cambra d’hotel.Ara hi havia més silenci que abans. Després de sopar, el pare no tardava gaire a adormir-se a la seua butaca; la mare i la germana s’exhortaven mútuament al silenci; la mare, encorbada sota el llum, cosia llenceria fina per a una botiga de modes; la germana, que havia agafat una faena de dependenta, els vespres aprenia taquigrafia i francès per mirar d’aconseguir un dia una faena més bona. De vegades el pare es despertava com si no sabera que havia dormit i deia a la mare:
―Quina manera de cosir, hui, també!
I es tornava a adormir a l’acte, mentre mare i filla es miraven, cansades, i somreien.

[F. Kafka, La metamorfosi; trad. J. Fontcuberta. Capítol III (el començament) Pàgines 45-46]

• L’argument de la novel·la se’ns presenta des de diferents perspectives. Indique-les, assenyalant el punt de vista dominant en aquest fragment. [Ja ho sé, que l'enunciat és confús, però està "copiat" d'un examen de les PAU.]

Han volgut atribuir-li un paral·lelisme autobiogràfic a tota l'obra de Kafka. En aquest aspecte s'entén que ell s'identifique amb Gregor, que es veu com apartat de la família per ser diferent. La descripció de la hipocresia amb què obren la porta de l'habitatge de Gregor per tal de que "participe" en les reunions familiars -després d'haver sigut tractat sense consideració- pot amagar un odi intens a la seua família, que en la biografia de Franz Kafka apareix en repetides ocassions.