Capítol II
Fins al capvespre no es desvetlà el Gregor d'aquell son pesat, semblant
a un esmortiment. De ben segur que no hauria tardat gaire més estona a
despertar-se encara que no l'hagueren importunat, perquè se sentia prou
descansat i sense son, però li semblà que l'havien despertat uns passos
lleugers i el soroll de la porta del rebedor que es tancava amb
cautela. La claror esblaimada dels fanals del carrer clapejava el
sostre i les parts més altes dels mobles, però a baix, on continuava
gitat el Gregor, era fosc. A poc a poc, palpant encara insegur amb les
antenes que tot just començava a apreciar, s'impulsà cap a la porta per
veure què hi havia ocorregut. El seu costat esquerre semblava tot ell
una llarga nafra que li estirava desagradablement, i havia d'avançar,
com qui diu, a peu coix, repenjat a les dues fileres de potes, ara
l'una ara l'altra. A més d'això, una de les potes havia resultat
greument ferida durant l'incident del matí (gairebé era un miracle que
n'haguera resultat ferida només una), i l'arrossegava inerta.
Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al
principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per
cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?
Es refereix a l'incident causat pel pare per tal de que Gregor desapareguera el més ràpid possible de la mirada de la seua família, la qual contemplava l'horror molt sorpresa. En compte d'obrir bé les dos portes de l'habitació de Gregor Samsa perquè el seu fill tinguera més espai per entrar, el pare li força a passar i és quan Gregor resulta ferit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada