El vampir, XXXI

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini 
el meu esperit humiliat;
—infame ser que em té lligat
com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat, 
a la botella l'embriac,
i a la carronya la vermina,
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.
 
Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç 
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».

"El vampir" també es un poema destinat a Jeanne Duval. Aquest cop Baudelaire vol expressar allò violent de la relació entre ambdós però, que alhora, tot i sabent que la seva relació és perjudicial té una sensació de dependència a la seva amant, que no li permet viure sense ella i els seus maltractaments.