dilluns, 15 d’abril del 2013

El gat, XXXIV


EL GAT 

Vine, gatet, al meu pit amorós 
         —les urpes, a l'amagatall— 
i deixa'm submergir-me en els teus ulls, 
         barreja d'àgata i metall. 

Quan amb els dits t'acaricio ben a pler 
         el cap i el llom flexible, 
i quan la mà va i s'embriaga de plaer 
         palpant-te el cos elèctric, 

veig la figura de l'esposa. El seu esguard, 
         com ho és el teu, amable bèstia, 
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.
 
         I, des dels peus fins a la testa, 
neda un airet subtil i un perillós perfum 
         tot al voltant del seu cos bru.

Jeanne Duval apareix en una extensa producció poètica de Baudelaire, aquest es altre poema dedicat la seva relació. Ho podem endevinar per paraules com "urpes" que potser simbolitzarien l'amor violent que van tenir ambdós, la referència al "cos bru" que correspondria amb la pell de la mulata i per últim la paraula "esposa" per a referir-se a ella. (Baudelaire de vegades es referia a Jeanne Duval, l'amant que més va repercutir en la seva vida com esposa o muller) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada