L'IDEAL
No seran mai, aquestes noies de vinyeta,
productes espatllats d'un segle decadent,
els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes,
les que satisfaran un cor com el que tinc.
No seran mai, aquestes noies de vinyeta,
productes espatllats d'un segle decadent,
els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes,
les que satisfaran un cor com el que tinc.
Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis,
l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici,
perquè no sé trobar, entre les flors marcides,
cap rosa que s'assembli al meu roig ideal.
El que busca aquest cor, profund com un abisme,
sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim,
un somni d'Èsquil nascut en la tempesta;
o a tu, immensa Nit, filla de Miquel Àngel,
que regires, tranquil·la, en positura estranya,
els teus encants forjats en boca de Titans!
Baudelaire parla dels seus gusts estètics en les dones. En els primers quartets parla negativament de dos tipus de dones : les dones de vinyeta i les dones pàl·lides, i positivament d'unes altres: Lady Macbeth (protagonista de la tragèdia d'ambició de Shakespeare) i la Nit (Escultura de dona de Miquel Àngel que representa una al·legoria de la nit).
És, per tant, que pensem que el títol "l'Ideal" correspon al seu ideal d'amor, a la seua dona ideal que mai ha trobat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada