L'ENEMIC
La meva joventut va ser només una tempesta fosca
travessada, aquí i allà, per lluminosos sols;
la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa,
que el meu jardí és desert de fruits assaonats.
Vegeu com m'ha arribat una tardor d'idees
i em cal utilitzar la pala i el rasclet
per esplanar de nou les terres inundades
on l'aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar.
Qui sap si les flors noves que somnio
veuran en aquest sòl, rentat com una platja,
el místic aliment que els donarà puixança.
—Dolor, dolor! Devora el Temps la vida
i l'Enemic obscur que ens consumeix el cor
creix i es fa fort amb la sang que s'hi escapa.
Baudelaire ens explica la seua joventut Parla d'una 'tempesta fosca' que simbolitzarà el dolor d'aquella època, de vegades travessada per "lluminosos sols" que simbolitzarien moments de felicitat però que no arriben a eclipsar la tristesa de la tempesta. Va ser una època tan roïna que fins i tot no va traure cap fruit del seu treball i per això el "jardí és desert de fruits assaonats". Com que en el moment d'escriure el poema tenia més inspiració va creure que els poemes podrien ser ferramentes que utilitzaria (pala i rasclet) per traure per primera vegada els fruits abans anomenats, aquells amb els quals somnia.
El sentit d'aquest poema és la lamentació que té Baudelaire pel pas del temps, es l'enemic que el fa patir per no poder tornar a la seua joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada