Les cançons de gesta.
Una cançó de gesta és un poema narratiu en llengua
romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d'elements
llegendaris. La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions. Se centrava en els moments gloriosos o personatges famosos del passat d'un país, per això podia constituir el que diem història de poble tot i que està farcida d'elements fantàstics propis de les llegendes.
Les principals cançons de gesta són:
El Cant dels Nibelungs: Epopeia germànica escrita cap a 1200 per un joglar anònim. Està escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l'obra es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda. L'heroi invulnerable Sigfrid es casa amb Crimilda en canvi d'ajudar a Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d'Islàndia. Tanmateix, Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l'únic punt vulnerable de l'heroi. En la segona part Crimilda, per tal de venjar la mort de Sigfrid, accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns. D'aquesta manera atrau als burgundis al país d'Àtila on són atacats pels huns i derrotats. L'únic supervivent es Hagen, qui es nega a revelar on és el tresor dels Nibelungs. Crimilda li talla el cap amb l'espasa de Sigfrid.
Per a saber més:
El cantar del Mio Cid: És un poema èpic castellà on es narra en tres parts ("El destierro", "Las bodas" i "La afrenta") la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099) quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València. A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei concerta el casament de les seves filles Sol i Elvira, amb els infants de Carrión; la cerimònia s'escau a València. A la tercera part, d'un to més dramàtic, les filles del Cid són maltractades pels infants, i el Cid els repta i venç en un combat. El poema acaba amb el segon casament d'Elvira i Sol amb els infants de Navarra i d'Aragó. Malgrat alguns calcs de l'èpica francesa el poema representa una evident originalitat en la forma - per la versificació irregular-, una fidelitat històrica insòlita en el gènere i, sobretot, defineix un concepte d'heroisme que converteix el Cid en arquetipus de l'esperit castellà.
Narració Cavalleresca.
Llibre de cavalleries.
El llibre de cavalleries, que mai s'ha de confondre amb la novel·la cavalleresca, són epopeies medievals europees redactades que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.És un gènere literari escrit en prosa d'un gran èxit i popularitat a Espanya i Portugal en el segle XVI. S'escriuen des de fins del s. XV fins a 1602, encara que comencen a perdre la seua popularitat cap al 1550.
Les "novel·les de cavalleria" són les que es van escriure al s.XII i es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i fenòmens màgics de tradició francesa i amb uns personatges sobrehumans.
En la temàtica de l'amor les novel·les de cavalleries descrivien la passió amorosa entre un cavaller i una dama que surt normalment d'un producte màgic. Aquest amor neix, en la majoria dels casos, contra la voluntat dels protagonistes i esdevé una tortura permanent.
La matèria de Bretanya o cicle artúric.
La matèria de Bretanya és el conjunt de temes i històries centrades en el Rei Artús, la seva cort i la recerca de Sant Graal i que van inspirar una sèrie d'obres literàries durant l'Edat Mitjana. S'oposa a altres dues tradicions, la matèria de Roma i la matèria de França. Modernament ha inspirat a altres obres pertanyents a la literatura fantàstica o la novel·la històrica.
Chrétien de Troyes: Perceval o el conte del Graal.
Escrita per Chrétien de Troyes, "Percerval" pertany al cicle de la Matèria de Bretanya. La mare de Perceval el cria al bosc per por que es faci cavaller i mori però ell arriba a la cort del Rei Artús, on aprèn a lluitar i a depurar els seus modes. S'enamora de la dama Blancaflor però abans de casar-s'hi decideix tornar a veure la seva mare. En aquest viatge es troba al Rei Pescador, acompanyat de servents que porten una llança i una copa. No fa cap pregunta i l'endemà el castell misteriós és buit. Perceval decideix dedicar la resta de la seva vida a resoldre aquest misteri, ja que la copa resulta ser el Sant Graal. En paral·lel el mostren les aventures de Gauvain i com ajuda al regne.
Per a entendre millor la història de Perceval hi existeix un curtmetratge subtitulat en castellà que pot ajudar:
El romanç de Tristany i Isolda
Té lloc a l'Edat Mitjana a Europa i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traició per culpa d'un amor forçat per un beuratge màgic. El rei Mark de Cornuall el seu oncle, li mana endur-se Isolda de retorn d'Irlanda per a desposar-se amb el rei. Tanmateix, ambdós s'enamoren pel camí i Tristany lídia una sèrie de batalles per a portar Isolda de tornada.
Representats per Herbert Draper:
Wagner es basa en aquesta obra per fer la seua òpera:
Novel·les cavalleresques.
Característiques.
La novel·la cavalleresca va aparèixer a Europa entre els segles XIV i XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real.
Les novel·les cavalleresques són històries més modernes que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles.
L'amor es representa com més humà i natural. L'enamorament surt d'una atracció física i molt més versemblant que la passió que es desperten en els cors dels protagonistes de les novel·les de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novel·les cavalleresques es descriu a través del diàleg que mantenen els personatges i no de manera poètica, surt d'un joc de seducció no d'un fet màgic.
Joanot Martorell: Tirant lo Blanc.
Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos, per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries.
Més importants que les escenes de batalles són les escenes de la vida diària on els protagonistes es mostren tal com són realment, despullats de tot artifici amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes recolzen en el sensualisme de què està impregnada l'obra, incursions freqüents d'erotisme, i alternança de narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a la filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat. La narració i el diàleg responen a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant rapidesa, expressivitat i naturalitat.
El final també és modern: Tirant mor d'una malaltia fita gens honorable i el seu màxim rival és l'únic que sobreviu i prospera amb un missatge pessimista que contrasta amb el to satíric i festiu de tota l'obra i que recorda que tots els personatges són humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre és justa .
Ací presentem el tràiler de la pel·lícula "Tirante el Blanco" dirigida per Vicente Aranda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada