Jansenisme.

Cornelio Jansen va fundar el jansenisme anunciant que havia descobert la verdadera doctrina religiosa de San Agustí sobre la gràcia i la predestinació. 

La doctrina jansenista es resumeix en aquestes quatre proposicions des de l'any 1653:

1. Alguns preceptes divins són impossibles de poder-se complir per part d'ànimes justes, malgrat els seus bons desitjos i les seus esforços farà falta a aquestes ànimes la gràcia que faria possible el seu compliment.

2. En el estat de natura la caiguda no es resisteix mai a la gràcia interior: per a merèixer i desmerèixer en estat de natura caiguda no es requereix la llibertat interior, és suficient la llibertat exterior o absència d'obligació i pressió externa.

3. Els semipelagians van admetre la necessitat de una gràcia interior provinent per a tots els actes, inclús per al inici de la fe. La seua heretgia consistia en creure que aquesta gràcia era d'una natura tal que la voluntat podia, al seu arbitratge, resistir u obeir.

4. És semipelagià afirmar que Crist és mort i ha derramat la seua sang per tots el homes. 

5. El jansenisme, a més, afirmava que l'home després del pecat original està radicalment corrompit en les seues facultats naturals, no és plenament lliure de fer el bé.