Segona part. Capítol 8

Com hem llegit en la introducció del llibre (pàgina 23), segons Josep Mundó:

"L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor.
Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

Tenint en compte l'opinió d'aquest crític, comenta la particularitat estilística del següent fragment.

Aquest fragment és fonamental per demostrar l'estil de Flaubert en tant que és capaç de descriure totes les circumstàncies que ocorren en un moment determinat encara que aquestes siguen  contrastades. Ens referim al diàleg entre Rodolphe i Emma on el primer vol seduir a la segona però ho fa en un ambient que no sembla gens romàntic. El narrador s'allunya de l'escena per donar veu als seus personatges formant un quadre que els lectors sentim per mitjà de les intervencions continues del President , que d'altra banda interrompen el diàleg de la protagonista amb Rodolphe. Canvia ací de narrador omniscient a narrador-personatge.

Capítol 5 i 6.

Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment

 La cursiva utilitzada per primera volta en les paraules felicitat, passió i embriaguesa perquè son els mots que ella troba en les seues lectures.

D'altra banda Paul et Virgine està en cursiva perquè es tracta del títol d'una novel·la.

Com era l'educació de les jóvens de l'època?

En l'època de Madame Bovary l'educació de xics i xiques era diferent. Les xiques s'educaven als convents on els ensenyaven matèries com la música  però sobre tot els ensenyaven a comportar-se com a senyoretes davant de la societat per casar-se amb un home tan honest com elles i tindre fills, com mana la doctrina eclesiàstica evidentment predominant en "l'ensenyança de convents". 

Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés).

Per fer més atractiva  la seua obra i perquè coneguem més la complexa psicologia de la seua protagonista, Flaubert utilitza l'analepsi primer quan Emma tenia 13 anys i després quan té 15. Ambdues estan relacionades amb un passat on, gràcies a les històries que llegia, somiava amb el coneixement de viure la felicitat, passió i embriaguesa que tant anyora ara. 

Capítol 2.

 Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

Es tracta de Emma Bovary quan Charles la veu per primera volta en casa de son pare. 
En la descripció  trobem qualitats d'home que Flaubert li atribuix a la seua protagonista: físiques (com les seues mans, sense toves inflexions) i de vestuari respecte a les ulleres de carei.

Capítol 1.

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu bloc. 
Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l’inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira

 Al començament de l'obra Flaubert col·loca la figura del narrador  en un xiquet de l'escola on apareix per primera volta Charles Bovary, reflecteix un narrador intern testimoni que narra els fets des d'un "nosaltres". Tanmateix, després de la intervenció del professor l'autor canvia o fa una transició cap a un narrador extern. El joc de narradors és un tret característic de Flaubert.

 Segons V. Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?
La gorra que és d'un gust pèsim simbolitza la vida futura de Charles Bovary, igual de ridícula i desencertada.

Curiositats. Tema 4.

Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.

Hi ha una versió que explica que el nom de Yahoo prové del llibre de "Els viatges de Gulliver" de Jonathan Swift. Els Yahoos són unes criatures salvatges, brutes i de costums desagradables, que, segons el co-fundador de Yahoo, es semblen  a l'ésser humà.

El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?

Es van publicar Madamme Bovary i Les flors del mal.

La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecristo. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

Va ser polèmic perquè es va escollir un actor blanc per tal de que interpretara Alexandre Dumas, de origen africà. El president del consell d'Associacions Negres francès va considerar aquest fet com un insult, com una forma de dir que no hi havia cap actor negre amb talent suficient per interpretar Alexandre Dumas, cosa que no és certa. Es refereix a Alexandre Dumas pare. 

Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?

Mary Shelley va ser l'autora de Frankestein: El Prometeu mordern. Tracta de un científic, anomenat Víctor Frankestein, que abrumat pel dolor de la seua mare investiga sobre com tornar la vida als éssers. D'aquesta investigació surt un monstre aspecte del qual fa fugir el mateix Víctor. El monstre tracta d'apropar-se a la gent però el rebutgen i es refugia al camp, on observa la vida d'una família i pot adquirir un mínim d'educació.  Però, malgrat això, s'adona de que és impossible que els éssers humans puguen acceptar-lo i d'aquest esdeveniment neix una ràbia interior que fa el monstre matar un parent del científic. 

Al assabentar-se, Víctor manté un diàleg amb la criatura, que es justifica argumentant la seua solitud i li demana altra companya com ell a canvi de no fer més mal al seu voltant. Tanmateix, el científic no crea la companya per por i acaben en una persecució mútua per donar-se mort fins que Víctor mor d'una malaltia i el monstre es suïcida. 

El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe

Tracta del mite de Faust, s'assembla a Goethe pel pacte diabòlic que tenen ambdós on entreguen la seua ànima a canvi de ser joves fins a la mort. 

Semblança entre Hamlet i El rei Lleó

Scar (oncle de Simba)        i  Hamlet 

La pel·lícula animada de Disney de 1994 fa un homenatge a la història de Shakespeare , Hamlet, en quant a l'argument principal. 

El protagonista, i príncep del regnat de la selva africana, Simba, sofreix la mort de son pare (Mufasa) que és causada pel seu oncle (Scar) amb l'objectiu de convertir-se ell mateix en rei. 

També guarden relació els personatges femenins de Sarabi, (mare de Simba i reina) que es manté al costat de Scar quan Mufasa és mort i Nala, (qui fa el paper d'Ofèlia), la estimada de Simba.

Rosencrantz y Guidenstern apareixen simbolitzats també com les figures que acompanyen Simba en tot moment, Timón i Pumba, tot i que els dos no trairan mai al príncep com sí es fa a la història de Hamlet. 

En conclusió, El rei Lleó s'inspira en l'obra shakesperiana malgrat que pateix alguns canvis ja que és una pel·lícula destinada per a xiquets.

Jansenisme.

Cornelio Jansen va fundar el jansenisme anunciant que havia descobert la verdadera doctrina religiosa de San Agustí sobre la gràcia i la predestinació. 

La doctrina jansenista es resumeix en aquestes quatre proposicions des de l'any 1653:

1. Alguns preceptes divins són impossibles de poder-se complir per part d'ànimes justes, malgrat els seus bons desitjos i les seus esforços farà falta a aquestes ànimes la gràcia que faria possible el seu compliment.

2. En el estat de natura la caiguda no es resisteix mai a la gràcia interior: per a merèixer i desmerèixer en estat de natura caiguda no es requereix la llibertat interior, és suficient la llibertat exterior o absència d'obligació i pressió externa.

3. Els semipelagians van admetre la necessitat de una gràcia interior provinent per a tots els actes, inclús per al inici de la fe. La seua heretgia consistia en creure que aquesta gràcia era d'una natura tal que la voluntat podia, al seu arbitratge, resistir u obeir.

4. És semipelagià afirmar que Crist és mort i ha derramat la seua sang per tots el homes. 

5. El jansenisme, a més, afirmava que l'home després del pecat original està radicalment corrompit en les seues facultats naturals, no és plenament lliure de fer el bé.